Descripció textual de les imatges
Llistat de l'avaluació inicial
|
|||||||||||||
Llistat de l'avaluació inicial Correcció i autoavaluació de l'avaluació inicial El creixement de la població en aquest període permet parlar de revolució demogràfica
no
En l'Espanya interior, l'agricultura no està mecanitzada si
0,5p
En el gràfic de barres sobre el desarrollo de los ferrocarriles españoles respecto a Europa, en l'eix vertical estan representats el números del 0 al 120 de vint en vint. Les barres representen diferentns països europeus -França, Regne Unit, Espanya i Alemanya, els EEUU i el conjunt d'Europa-: la barra en blanc correspon a 1850, la barra negra a 1870. Les dades de l'evolució corresponen, aproximadament, a la taula següent:
El mapa de los ferrocarriles contruidos:
En el gràfic lineal sobre el preu de les accions de ferrocarril a la Borsa de Barcelona l'eix vertical presenta el preu sense especificar unitats. L'eix horitzontal la cronologia de cada any des de 1861 al 1867. Les dades de l'evolució corresponen, aproximadament, a la taula següent: anys preu El gràfic sobre els sous (excepte els dels obrers de les màquines a vapor) a l'empresa Espanya Industrial presenta dues variables: l'una dedicada a la indústria tèxtil (verda) i l'altra al preu del blat (vermella). L'eix vertical correspon al preu i l'horitzontal a la cronologia (1848 al 1862). Les dades de l'evolució corresponen, aproximadament, a la taula següent en els anys 1850,1855 i 1860:
mapa de España donde está seleccionada la zona controlada por los carlistas (País Vasco, Navarra, Berga en Cataluña, Cantavieja-Morella en Castellón) y su área de influencia (norte de España, en general, desde Galicia a Cataluña, excepto un corredor que va de Barcelona a Huesca).
El gràfic en barres sobre les desamortizacions eclesiàstica i civil presenta dues variables: l'una dedicada al bens eclesiàstics (en blanc) i l'altra als bens civils (en negre). L'eix vertical correspon als milios de reals de velló i l'horitzontal a la cronologia (1836-44, 1845-54, 1855-1856 i 1858-67). Les dades de l'evolució corresponen, aproximadament, a la taula següent:
Mapa de España sobre els escenaris conflictius durant la I República. En la leyenda están seleccionados en rojo los territorios carlistas (País Vasco, Urgell, Olot, Morella, Cantavieja, Valencia y Cuenca), en amarillo las zonas de levantamiento cantonalista dispersos por el sur de Catilla y León, norte de Extremadura, zona de Alicante y gran parte de Andalucía), las batallas (País Vasco, Urgell, Cantavieja, Chinchilla) y señalizados con una flecha los ataques navales del Cantón de Cartagena a Almería y a Alicante).
gráfica circular sobre la Composición de la Asamblea Constituyente en 1869 indica el nº de siputasdos de las siguientes fuerzas políticas:
El quadre sinòptic presenta l'evolució de les forces polítiques en quatre períodes (Guerra del francès, Ferran VII, Isabel II, Sexenni democràtic)
El primer mapa és de 1843 i senyala amb un punt les zones on les associacions obreres són més nombroses: nou nuclis del Maresme, Terrassa, Sabadell , tres nuclis de la Conca del LLobregat, Manlleu i Vic. El segon mapa és de 1855 i senyala amb un punt les zones on les associacions obreres són més nombroses : en molts més nuclis del Maresme, Terrassa, Sabadell , molts més nuclis de la Conca del LLobregat, Manlleu i Vic i npmbrosos nuclis de la Catalunya Central i Prelitoral. Mapa d'Espanya amb la localització de les Federacions de la Internacional (1864-1881), especialment nombroses a Catalunya, València i Andalucía, i escasses a Aragó, Castella i LLeó i Galicia. També es troba la localització de Societats obreres no internacionalistes que presenta una distribució semblant (a Asturias i al Pais Basc hi predominen).
Mapa de la Pimera Guerra Carlista donde está seleccionada la zona controlada por los carlistas (País Vasco, Navarra, Berga en Cataluña, Cantavieja-Morella en Castellón) y su área de influencia (norte de España, en general, desde Galicia a Cataluña, excepto un corredor que va de Barcelona a Huesca). |
|||||||||||||